Conviértete En Ertzaina |
![]() Todo online |
nola2hurtu.eus |
un saludo
Era de nit i plovia, jo tenia una mal dia, per que negar-ho, a
més a més anava molt tard i m'esperava estar tota la nit treballant,
vaga dia!!!
De cop ... pam! la policia, 'ostres tu, ara només em faltaven
aquets dels mossos!!!'
Els mossos em van parar i un noi jove, em va donar les bones nits i dient-me que em denunciaria per que havia superat el límit de velocitat (estava a 80 i jo havia passat a 110).
A mi tot plegat em va fer moltíssima ràbia, en cap moment vaig escoltar al mosso,
crec fins i tot que el vaig insultar, dient-li que per que molestaven a
ciutadans'normals' i no anaves a buscar a lladres, camells, assassins,
etc... jo que se quantes coses els vaig arribar a dir... En canvi, el
mosso no va perdre els nervis en cap moment ni em va faltar el respecte a
mi, cosa que ara recordant-lo hagués trobat normal desprès de suportar
totes les barbaritats que li vaig arribar a dir.
Quan em vaig quedar desfogat i vaig agafar la denuncia (que no vaig voler signar) vaig seguir
el meu trajecte, maleint els mossos i a les pobres de les seves
mares... No se si va ser l'aigua, que em vaig despistar o la velocitat, però
de cop i volta tot va quedar fosc i jo em vaig sentir atrapat... quan
vaig tornar a recuperar el coneixement només recordo una veu que em
tranquil·litzava, que em deia que estigués tranquil que traurien d'allà, havia
tingut un accident, i aquella veu que ara em tranquil·litzava era de la
mateixa persona que minuts abans m'havia denunciat.
Era el mateix mosso que ara estava perdent el cul per salvar-me... El cotxe feia moltissima
pudor a gasolina, els bomber no arribaven i els de l’ambulància deien
que no em podien treure d'allà sota... Allà atrapats m'hagués sentit
sol, perdut... però no vaig estar sol per que allà estirat dins el cotxe al
meu costat hi havia aquell tros de professional i de persona amb uniforme
que no em ni un sol instant, el més dur es sentir als metges de l’ambulància dient que aquell cotxe podia explotar i veure que el mosso tant li feia, ell
seguia allà amb mi... Ara, ja fa uns mesos de tot això, al final van
arribar els bombers i em van treure d'allà on estava atrapat.
Els hi agraeixo a tots, però molt especialment als mossos i en especial a aquell agent
el qual jo havia maleït minuts abans i que després no es va separar de mi
ni un sol moment.
Ara escolto les noticies, veig a aquell animal amb ulleres per TV3 al matí i s'em dona vergonya escoltar tot el que diu, veig aquets pobres policies manifestant-se pels carrers com si fossin assasins.
M'agradaria que tots aquets que critiquen tant als mossos es trovessin amb
el que em vaig trobar jo, veurien que no son tan dolents!! Gracies
Mossos.
Aquest es tan sols un testimoni meu, però segur que hi ha moltes
persones, families etc... que per una degracia o per una altre li deuen
la vida o un agraiment als mossos... per que no fan sortir a aquesta
gent a la TV?
Ja ho se... per que això no ven, oi Sr. Cuní?? Gracies Mossos!!