Història del Cos de Mossos d'Esquadra
Publicado: Vie, 18 Abr 2014, 17:37Academia Acceso CNP |
 |
sector115.es |
**Información extraída de la wikipedia y otras fuentes de la red**
Mossos d'Esquadra
La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat.
El cos té actualment 16.654 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia.
Des del 27 de desembre del 2012, el cos està sota les ordres de la Conseller d'Interior, Ramon Espadaler i Parcerisas.
Història
La llarga història d'aquest cos fundat a principis del segle XVIII ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers (quan no eren una mateixa cosa). Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.
Desplegament 1994 - 2008
L'1 de desembre de 1994 va començar a la comarca d'Osona el procés de substitució del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana, quedant aquests cossos, a les comarques on successivament es va produint la substitució, dedicats a tasques relatives a les competències exclusives de l'Estat, com l'expedició dels documents oficials d'identitat, la immigració, el control de fronteres o el terrorisme, entre altres tasques.
Un dels moments més importants en el procés de substitució fou l'1 de novembre de 2005, quan els Mossos d'Esquadra substitueixen les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol a la ciutat de Barcelona. Després de 14 anys, el procés de substitució culminà l'1 de novembre de 2008 amb el desplegament del cos a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona, amb una presència llavors de 14.150 agents distribuïts en nou regions policials. Un cop finalitzat el desplegament a tot el país, l'octubre del 2009 es va inaugurar el Complex Central dels Mossos d'Esquadra, el quarter general on hi ha els màxims comandaments, les unitats centrals i, en general, les unitats més especialitzades del cos.
Estructura dels Mossos d'Esquadra
La llei 10/1994 del Parlament de Catalunya posa el comandament suprem del cos en mans del President de la Generalitat, i estableix el seu exercici pràctic en mans del Conseller d'Interior. Pertanyen a aquest departament els cossos professionals de la seguretat catalana: Protecció Civil, els Bombers de la Generalitat i la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
El comandament directe del cos el té la persona titular de la Direcció General de la Policia. És la responsable tant de l'aparell policial pròpiament dit com també de tot l'aparell administratiu que el gestiona. Aquesta persona no acostuma a ser un càrrec policial sinó polític. Dirigeix la tasca policial a Catalunya i s'encarrega de dictar les instruccions i circulars pertinents entre altres funcions. Actualment és director general de la policia Manel Prat.
El càrrec policial més alt del cos de Mossos d'Esquadra és la Subdirecció Operativa de la Policia, ocupada pel policia de major rang del cos: el major. Però com que actualment no n'hi ha cap, des del 2013 el Subdirector Operatiu és el comissari Josep Lluís Trapero, en substitució del comissari Josep Milan. Del Subdirector Operatiu en depenen tres de les quatre grans comissaries generals que té el cos, les quals són comandades totes elles per un policia amb el rang de comissari:
Comisaries Generals:
Comissaria General Territorial (CGTER): dirigeix la tasca policial bàsica de seguretat ciutadana.
Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO): dirigeix els especialistes policials (mitjans aeris, artificiers, gossos ensinistrats, grups d'assalt, etc.).
Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC): dirigeix les tasques d'investigació de les activitats criminals.
Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO): s'encarrega d'avaluar el cos i assessorar la Direcció General de la Policia. Per aquest motiu aquesta comissaria general depèn directament de la Direcció General de la Policia.
Estructura funcional: Les 10 Divisions i les 9 Regions Policials
El complex organigrama de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra distribueix la tasca policial dels 16.654 mossos i mosses d'esquadra en 19 grans àmbits del mateix rang anomenats Regions Policials o Divisions. Aquests 19 àmbits poden dependre de diferents organismes policials i poden ser liderats tant per comissaris com per intendents del cos.
Pel que fa a les Divisions, són els organismes centrals del cos que engloben al seu si diverses àrees policials i tenen unes tasques per desenvolupar molt específiques. Hi ha un total de deu divisions:
Divisions del Cos de Mossos d'Esquadra:
Divisió d'Afers Interns (DAI): s'encarrega d'investigar el propi cos per tal de controlar que els agents de l'autoritat no cometin activitats il·legals. Depèn directament de la Direcció General de la Policia.
Divisió d'Informació (DINF): s'encarrega d'investigar i perseguir aquelles organitzacions criminals que tenen objectius ideològics i no lucratius Depèn directament de la Direcció General de la Policia.
Divisió de Sistemes d'Informació Policial (DSIP): s’encarrega de vetllar pels sistemes informàtics interns, les bases de dades i les telecomunicacions internes del cos. Els dissenya, en fa el seguiment, els avalua i en vigila la seguretat. També proveeix els òrgans de la policia de dades estadístiques. Depèn de la Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO).
Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional (DPQOP): s'encarrega de definir els criteris de selecció de les persones que volen esdevenir mossos d'esquadra, defineix els criteris de promoció i ascens, avalua la tasca policial, estableix els recursos de dotació de cada unitat del cos, gestiona l'armament, gestiona les credencials policials, etc. Depèn de la Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO).
Divisió de Trànsit (DT): s'encarrega d'aplicar sobre les carreteres les indicacions tècniques i operatives del Servei Català de Trànsit, investiga els accidents més importants, així com planifica i dirigeix els dispositius de trànsit més importants del país. Elabora estudis i estadístiques del trànsit a Catalunya. Però no s'encarrega de la gestió del trànsit habitual ja que aquesta és competència la desenvolupa cada Regió Policial. Depèn de la Comissaria General Territorial (CGTER).
Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana (DTSC): s'encarrega d'un ampli ventall de tasques: investigació d'il·lícits administratius, la investigació de delictes contra el medi ambient, la protecció de menors, l'avaluació i l'establiment dels criteris de l'atenció ciutadana dels mossos, el seguiment del programa contra la violència masclista. Depèn de la Comissaria General Territorial (CGTER).
Divisió d'Intervenció (DINT): s'encarrega de donar un suport especialitzat a la resta d'unitats policials en matèria d'ordre públic, o en situacions de risc de violència armada. Depèn de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO).
Divisió de Suport Operatiu (DSO): s'encarrega de donar un suport especialitzat a la resta d'unitats policials en matèria d'artefactes explosius, actuacions en entorns difícils (aeris, subterranis, subaquàtics...), ús de gossos ensinistrats, o custòdia de presos. Depèn de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO).
Divisió de Policia Científica (DPC): s'encarrega de la comprovació de proves i identificacions a través de mètodes científics. Hi ha deu especialitats: documentoscòpia, antropologia, biologia, química, fotografia i audiovisuals, balística i traces instrumentals, informàtica forense, lofoscòpia, dactiloscòpia, i el sistema automàtic de reconeixement d'empremptes. Depèn de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC).
Divisió d'Investigació Criminal (DIC): s'encarrega de la investigació i persecució dels casos de delinqüència criminal amb una finalitat econòmica. Robatoris, homicidis, crim organitzat, etc. són alguns dels seus àmbits d'actuació. Depèn de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC).
Regions Policials del Cos de Mossos d'Esquadra
Les Regions Policials dels Mossos d'Esquadra són els organismes que s'encarreguen de garantir la seguretat ciutadana al territori que tenen adjudicat. Totes elles depenen orgànicament de la Comissaria General Territorial (CGTER). En total hi ha nou regions policials, les quals es distribueixen per tota la geografia catalana.
Regió Policial del Pirineu Occidental (RPPO): la seva seu és a la ciutat de la Seu d'Urgell. Engloba les comarques de la Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya.
Regió Policial de Girona (RPG): la seva seu és a la ciutat de Girona. Engloba les comarques del Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i la Selva.
Regió Policial Central (RPC): la seva seu és a la ciutat de Manresa. Engloba les comarques del Berguedà, Solsonès, Osona, Bages i Anoia.
Regió Policial de Ponent (RPP): la seva seu és a la ciutat de Lleida. Engloba les comarques de la Noguera, Segarra, Urgell, Segrià, Garrigues i Pla d'Urgell.
Regió Policial de Terres de l'Ebre (RPTE): la seva seu és a la ciutat de Tortosa. Engloba les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià.
Regió Policial del Camp de Tarragona (RPCT): la seva seu és a la ciutat de Tarragona. Engloba les comarques del Baix Camp, el Priorat, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i el Baix Penedès.
Regió Policial Metropolitana Sud (RPMS): la seva seu és a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Engloba les comarques del Baix Llobregat el Garraf, l'Alt Penedès i una part del Barcelonès (la ciutat de l'Hospitalet).
Regió Policial Metropolitana Nord (RPMN): la seva seu és a la ciutat de Granollers. Engloba les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i una part del Barcelonès (les ciutats de Badalona i Santa Coloma de Gramenet).
Regió Policial Metropolitana de Barcelona (RPMB): La seva seu i àmbit d'actuació és la capital del país: Barcelona
Les jerarquies policials
Els graus policials
Podem diferenciar l'escala policial dels mossos entre els que tenen funcions directives (escales superior i executiva) i els que tenen funcions pràctiques operatives (intermèdia i bàsica). Els rangs es componen de la següent manera:
Comissari
Intendent
Inspector
Sotsinspector
Sergent
Caporal
Mosso
L'escala de suport
A més a més es compta amb una sèrie d'especialistes que no tenen per què ser policies però que proporcionen un suport en les tasques que desenvolupen els agents de policia.
Facultatiu
Tècnic
La jerarquia dels organismes policials
El Decret 243/2007 estableix els següents rangs o nivells d'organismes policials:
La Direcció General de la Policia: exerceix el comandament general del cos.
La Subdirecció Operativa de la Policia: exerceix el comandament sobre les 3 comissaries generals més operatives.
Les 4 Comissaries Generals: cadascuna exerceix el comandament d'un dels grans departaments policials: el territorial, el de recursos, el d'investigació
criminal i el de planificació del propi cos.
Les 9 Regions Policials i les 10 Divisions: cada regió policial exerceix el comandament sobre l'estructura policial territorialitzada; i cada Divisió exerceix el comandament sobre una estructura central específica. Les regions i les divisions acostumen a tenir bastants centenars de persones, o milers.
Les 127 Àrees: cadascuna exerceix el comandament directe de l'estructura que desenvolupa els objectius concrets de la policia catalana. Les àrees acostumen a tenir diverses desenes de persones o centenars.
Les diverses unitats dependents: cadascuna executa operativament una tasca policial específica (patrullar en un territori concret, investigar un tipus de delicte concret, actuar en unes circumstàncies concretes, etc.). Les unitats acostumen a tenir unes desenes de persones.
Els diversos grups dependents: cada unitat s'organitza internament en grups de treball. Acostumen a ser grups reduïts de persones.
Especialitzacions dins del cos
Tots els agents de policia dels Mossos d'Esquadra surten de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb la formació necessària per desenvolupar la tasca policial bàsica.
Funcions policials bàsiques:
Seguretat Ciutadana: Nivell 1: Patrullatge, seguretat ciutadana, vigilàncies, custòdies. Unitats de Seguretat Ciutadana (USC).
Especialitats de Seguretat Ciutadana
Atenció a la ciutadania: Nivell 1: Atenció a les persones, tramitació de denúncies i tractament de les víctimes. Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC)
Protecció de persones i béns: Nivell 2: Situacions de risc mitjà per massificacions i catàstrofes. Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO).
Intervenció en muntanya: Nivell 3: Contexts d'alta muntanya. Unitat d'Intervenció en Muntanya.
Subsòl: Nivell 3: Contexts subterranis. Unitat de Subsòl.
Intervenció subaquàtica: Nivell 3: Contexts subaquàtics. Unitat Subaquàtica.
Guia caní: Nivell 3: Situacions que requereixen l'ús de gossos ensinistrats. Unitat Canina.
Ordre públic: Nivell 3: Situacions de risc alt per massificacions i catàstrofes. Brigada Mòbil (BRIMO).
Protecció especial: Nivell 3: Escorta de personalitats. Àrea d'Escortes (AE).
Trànsit: Nivell 3: Vigilància de les vies interurbanes i urbanes. Àrees Regionals de Trànsit (ART).
Desactivació d'artefactes explosius - NRBQ: Nivell 4: Neutralitza artefactes explosius i d'altre mena. Àrea TEDAX-NRBQ.
Intervenció especial: Nivell 4: Situacions de risc molt alt de violència armada. Grup Especial d'Intervenció (GEI).
Especialitats d'Investigació
Investigació bàsica: Nivell 2: Investiga il·lícits penals o administratius ordinaris. Unitats d'Investigació (UI), Unitats de Policia Administrativa (PA).
Policia científica bàsica: Nivell 2: Desenvolupa tasques de complexitat mitjana en els camps de la criminalística i la identificació. Policia Científica (PC)
Investigació avançada: Nivell 3: Investiga il·lícits penals o administratius realitzats de manera organitzada. Divisió d'Investigació Criminal (DIC) o Àrees d'Investigació Criminal (AIC).
Investigació interna: Nivell 3: Investiga els il·lícits penals o contraris a l'ètica professional que hagin comès agents del cos. Àrea d'Investigació Interna (DAI).
Informació: Nivell 3: Investiga aquella criminalitat que no te objectius econòmics . Divisió d'Invofmració (DINF) o Unitats d'Informació Territorials (UIT).
Policia científica avançada: Nivell 3: Desenvolupa tasques d'alta complexitat en els camps de la criminalística i la identificació.
Seguiments i vigilàncies: Nivell 3: Seguiments i observació sobre el terreny.
Mitjans tècnics: Nivell 3: Suport a la investigació amb l'ús de tecnologia per a l'observació i recollida d'informació.
Anàlisi: Nivell 3: Analitza la informació recopilada sobre l'activitat criminal. Àrea Central D'ànalisi i Criminalitat (ACAC).
Especialitats de Suport Tècnic
Sala de comandament: Nivell 1: Gestiona els recursos policials a través dels aplicatius informàtics sales de comandament de les USC, sales regionals de comandament, etc.
Suport tècnic bàsic: Nivell 2: Proporciona suport bàsic a les unitats i a la direcció en la presa de decisions.
Instrucció tecnicopolicial: Nivell 2: Professorat que forma els aspirants i actualitza els policies en les tècniques policials que se'ls exigeixen.
Suport tècnic avançat : Nivell 3: Proporciona suport avançat a les unitats i a la direcció en la presa de decisions.
Uniformes
Uniforme de gala
El decret 184/1995 descriu l'actual uniforme de gala dels Mossos d'Esquadra, el qual s'inspira en l'uniforme tradicional del segle XIX:
Els aspectes que criden més l'atenció de l'uniforme de gala per a les cerimònies és l'ús de l'espardenya de Valls i el barret de copa alta amb escarapel·la de la senyera catalana, ambdues són característiques de l'uniforme tradicional històric. Sobre el calçat, especifica que «consisteix en unes espardenyes amb cinta blava i mitjons blancs, o sabates, en circumstàncies climatològiques adverses, que han de ser de cuir de color negre i amb cordons». I del barret de copa diu: «el barret de copa alta, amb escarapel·la de Catalunya al costat esquerre».
Pel que fa al cos de l'uniforme, l'exterior consisteix en una jaqueta que «és curta, amb bocamàniga vermella i amb aplicació a sobre d'una peça blava amb tres botons, tot enrivetat amb cinta i cordó blanc, i botonada platejada amb l’escut de la Generalitat de Catalunya amb dotze botons a cada costat; partint de les espatlles, butxaques en franja vermella enrivetada de blanc. Per l'esquena, costures enrivetades amb vermell que formen dos plecs d’aquest mateix color de cintura, amb tres botons cadascun. Bocamàniga al biaix.». L'armilla «és senzilla, de color blau marí, amb cinc botons platejats amb l’escut de la Generalitat de Catalunya.» Amagada per l'armilla hi ha la faixa «vermella que sobresurt lleugerament». I just per sobre de la faixa es troba el cinturó, el qual és «de cuir negre» i «porta la funda de l’arma enganxada pel cranc, en sentit vertical, carregador i manyotera de corda blanca». Per sota de tot aquest aspecte exterior cal portar una camisa «de popelín de color blanc, amb el coll planxat, màniga llarga i una butxaca a la banda esquerra del pit» amb una corbata «de color negre, mat i de pala».
Pel que fa als pantalons, «són de línia recta, del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda. Porten tres butxaques amb dos vius, una al darrere i una a cada davant. Porten un ribet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals. S’adaptaran quant al teixit a l’estacionalitat i les condicions climatològiques». Els mitjons «són de color blanc», «tot i que en el cas excepcional de portar sabates, seran de color negre».
A més a més cal portar guants «de color blanc». I a l'hivern l'uniforme es complementa amb una capa, la qual és de «color blau marí fosc, amb revers i coll vermells, a la part interior amb tapeta/cartera de color blau marí i tres botons a cada costat del coll».
La llegenda popular i poètica considera que els Mossos portaven espardenyes i barret de copa perquè en el seu ideari hi havia la doble voluntat de servir de la mateixa manera els pobres i els rics. Les espardenyes representarien els ciutadans més humils, i el barret de copa, les classes més afavorides. La segona versió, menys poètica però amb més concordança amb la realitat, diu que el calçat tradicional i quotidià de la Catalunya rural dels segles anteriors era l'espardenya de cànem trenat, i el barret de copa era una peça molt comuna dels cossos armats dels primers anys del segle XIX.
Un altre aspecte que destaca de la uniformitat és el cordó de 90cm de color blanc que penja a la dreta del cinturó. Són unes reproduccions de les manilles que feien servir els Mossos per immobilitzar els malfactors i brivalls de l'època.
Uniforme de mitja gala
El decret 184/1995 descriu com és l'uniforme de mitja gala dels Mossos d'Esquadra:
Aquest uniforme per a ocasions institucionals està compost per una jaqueta «tipus americana de color blau fosc, amb coll i solapa, cordada amb quatre botons», i destaca que «als costats superiors hi ha unes bandes de color vermell sobreposades a la costura entre el davant i l’esquena, amb un passador al mig per fixar-hi unes xarreteres dures». En aquestes xarreteres s'hi posen els galons que corresponen a aquell mosso o mossa. Els quatre botons són «metàl·lics platejats amb l’escut de la Generalitat de Catalunya». Compta també amb quatre butxaques de plastró, i concretament «damunt la butxaca superior esquerra haurà d’anar col·locat l’escut de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra», sota del qual, per cert, es col·loquen les medalles que té el policia que duu l'uniforme. Els pantalons són «del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda» amb un «ribet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals».
La gorra de plat és la mateixa de l'uniforme habitual. La gorra té diferents variants per distingir l'escala a què pertany cada mosso:
«a) Escala bàsica: visera de xarol.»
«b) Escala intermèdia: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats.»
«c) Escala executiva: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats i escut brodat de la Generalitat.»
«d) Escala superior: visera de roba amb cinta, "caramanya" embrancada, soutache i barballera de cordó daurat i escut brodat de la Generalitat. La gorra de plat d’estiu és com la que s’ha descrit però amb la variant que el teixit exterior de color blau marí fosc és reixat.»
Les sabates «hauran de ser de cuir, de color negre i amb cordons». Pel que fa a la camisa i a la corbata són les mateixes de l'uniforme de gala. Els guants són també blancs però específicament de roba. El cinturó, en canvi, difereix una mica: «és de niló de color negre, va subjectat a les travetes del pantaló, i d’ell pengen la funda de l’arma mitjançant el cranc, en sentit vertical, el carregador i les manilles amb la seva funda».
Finalment cal destacar que per tot l'uniforme hi ha la insígnia de la Generalitat: «a tots els botons, niquelats, hi haurà en alt relleu el senyal de la Generalitat. A la part del davant de la gorra de plat i en la doble vertical, el senyal de la Generalitat en color, a sobre d’un feltre vulcanitzat de 42 mm d’alçada i 35 mm d’amplada.»
TRADUCCIÓN
Mossos d'Esquadra
La Policía de la Generalitat de Cataluña - Mossos d'Esquadra es la fuerza de policía de la Generalitat de Cataluña, refundada, como cuerpo de policía propio mediante la Ley 19/1983, de 14 de julio de 1983, aprobada por el Parlamento de Cataluña. Como policía integral se ocupa de las funciones de seguridad ciudadana, policía administrativa, policía judicial, intervención, y policía de proximidad, las cuales son competencias de la Generalitat.
El cuerpo tiene actualmente 16.654 mozos y mozas, que se distribuyen en un complejo organigrama de organismos centrales y territoriales. La sede central operativa es el llamado Complejo Central Egara, que se encuentra en Sabadell, donde hay el despacho del *Subdirector Operativo de la Policía.
Desde el 27 de diciembre del 2012, el cuerpo está bajo las órdenes de la Consejero de Interior, Ramon Espadaler y Parcerisas.
Historia
La larga historia de este cuerpo fundado a principios del siglo XVIII ha pasado por muchas vicisitudes. En un principio las Escuadras de Cataluña sólo eran pelotones para perseguir las últimas resistencias *austriacistes y los bandoleros (cuando no eran una misma cosa). Fueron abolidos el 1868 y *restablerts el 1876. Durante los años de la segunda república estuvieron siempre junto a la Generalitat, motivo por el cual la dictadura franquista los abolió otro golpe el 1939. Más tarde, pero, el 1950 la Diputación de Barcelona creó un cuerpo similar plenamente adscrito al régimen. Posteriormente con el regreso de la democracia y la Generalitat los Mozos devolvieron a las órdenes de las instituciones catalanas el 1980 y fueron reconvertidos en una policía democrática de naturaleza civil que desde el 1994 hasta ahora se ha ido ampliando hasta acontecer la policía integral de Cataluña.
Despliegue 1994 - 2008
El 1 de diciembre de 1994 empezó en la comarca de Osona el proceso de sustitución del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil en las funciones de orden público y seguridad ciudadana, quedando estos cuerpos, a las comarcas donde sucesivamente se va produciendo la sustitución, dedicados a tareas relativas a las competencias exclusivas del Estado, como la expedición de los documentos oficiales de identidad, la inmigración, el control de fronteras o el terrorismo, entre otras tareas.
Uno de los momentos más importantes en el proceso de sustitución fue el 1 de noviembre de 2005, cuando los Mossos d'Esquadra sustituyen las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado español a la ciudad de Barcelona. Después de 14 años, el proceso de sustitución culminó el 1 de noviembre de 2008 con el despliegue del cuerpo a las Tierras del Ebro y al Campo de Tarragona, con una presencia entonces de 14.150 agentes distribuidos en nueve regiones policiales. Un golpe finalizado el despliegue en todo el país, el octubre del 2009 se inauguró el Complejo Central de los Mossos d'Esquadra, el *quarter general donde hay los máximos mandos, las unidades centrales y, en general, las unidades más especializadas del cuerpo.
Estructura de los Mossos d'Esquadra
La ley 10/1994 del Parlamento de Cataluña pone el mando supremo del cuerpo en manso del Presidente de la Generalitat, y establece su ejercicio práctico en manso del Consejero de Interior. Pertenecen a este departamento los cuerpos profesionales de la seguridad catalana: Protección Civil, los Bomberos de la Generalitat y la Policía de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
El mando directo del cuerpo lo tiene la persona titular de la Dirección general de la Policía. Es la responsable tanto del aparato policial propiamente dicho como también de todo el aparato administrativo que lo gestiona. Esta persona no acostumbra a ser un cargo policial sino político. Dirige la tarea policial en Cataluña y se encarga de dictar las instrucciones y circulares pertinentes entre otras funciones. Actualmente es director general de la policía Manel Prat.
El cargo policial más alto del cuerpo de Mossos d'Esquadra es la Subdireción Operativa de la Policía, ocupada por el policía de mayor rango del cuerpo: el mayor. Pero cómo que actualmente no hay ninguno, desde el 2013 el *Subdirector Operativo es el comisario Josep Lluís Trapero, en sustitución del comisario Josep Milan. Del Subdirector Operativo dependen tres de las cuatro grandes comisarías generales que tiene el cuerpo, las cuales son comandadas todas ellas por un policía con el rango de comisario:
Comisarias Generales:
Comisaría General Territorial (CGTER): dirige la tarea policial básica de seguridad ciudadana.
Comisaría General de Recursos Operativos (CGRO): dirige los especialistas policiales (medios aéreos, artificieros, perros adiestrados, grupos de asalto, etc.).
Comisaría General de Investigación Criminal (CGIC): dirige las tareas de investigación de las actividades criminales.
Comisaría General de Planificación y Organización (CGPO): se encarga de evaluar el cuerpo y asesorar la Dirección general de la Policía. Por este motivo esta comisaría general depende directamente de la Dirección general de la Policía.
Estructura funcional: Las 10 Divisiones y las 9 Regiones Policiales
El complejo organigrama de la Policía de la Generalitat - Mossos d'Esquadra distribuye la tarea policial de los 16.654 mozos y mozas de escuadra en 19 grandes ámbitos del mismo rango denominados Regiones Policiales o Divisiones. Estos 19 ámbitos pueden depender de diferentes organismos policiales y pueden ser liderados tanto por comisarios como por intendentes del cuerpo.
En cuanto a las Divisiones, son los organismos centrales del cuerpo que engloban al suyo si varias áreas policiales y tienen unas tareas para desarrollar muy específicas. Hay un total de diez divisiones:
Divisiones del Cuerpo de Mossos d'Esquadra:
División de Asuntos Internos (DAI): se encarga de investigar el propio cuerpo para controlar que los agentes de la autoridad no cometan actividades ilegales. Depende directamente de la Dirección general de la Policía.
División de Información (DINF): se encarga de investigar y perseguir aquellas organizaciones criminales que tienen objetivos ideológicos y no lucrativos Depende directamente de la Dirección general de la Policía.
División de Sistemas de Información Policial (DSIP): se encarga de velar por los sistemas informáticos internos, las bases de datos y las telecomunicaciones internas del cuerpo. Los diseña, hace el seguimiento, los evalúa y vigila la seguridad. También provee los órganos de la policía de datos estadísticos. Depende de la Comisaría General de Planificación y Organización (CGPO).
División de Planificación, Calidad y Ordenación Profesional (DPQOP): se encarga de definir los criterios de selección de las personas que quieren acontecer mozos de escuadra, define los criterios de promoción y ascenso, evalúa la tarea policial, establece los recursos de dotación de cada unidad del cuerpo, gestiona el armamento, gestiona las credenciales policiales, etc. Depende de la Comisaría General de Planificación y Organización (CGPO).
División de Tráfico (DT): se encarga de aplicar sobre las carreteras las indicaciones técnicas y operativas del Servicio Catalán de Tránsito, investiga los accidentes más importantes, así como planifica y dirige los dispositivos de tránsito más importantes del país. Elabora estudios y estadísticas del tránsito en Cataluña. Pero no se encarga de la gestión del tránsito habitual puesto que esta es competencia la desarrolla cada Región Policial. Depende de la Comisaría General Territorial (CGTER).
División Técnica de Seguridad Ciudadana (DTSC): se encarga de un amplio abanico de tareas: investigación de ilícitos administrativos, la investigación de delitos contra el medio ambiente, la protección de menores, la evaluación y el establecimiento de los criterios de la atención ciudadana de los mozos, el seguimiento del programa contra la violencia machista. Depende de la Comisaría General Territorial (CGTER).
División de Intervención (DINT): se encarga de dar un apoyo especializado al resto de unidades policiales en materia de orden público, o en situaciones de riesgo de violencia armada. Depende de la Comisaría General de Recursos Operativos (CGRO).
División de Apoyo Operativo (DSO): se encarga de dar un apoyo especializado al resto de unidades policiales en materia de artefactos explosivos, actuaciones en entornos difíciles (aéreos, subterráneos, subacuáticps...), uso de perros adiestrados, o custodia de presos. Depende de la Comisaría General de Recursos Operativos (CGRO).
División de Policía Científica (DPC): se encarga de la comprobación de pruebas e identificaciones a través de métodos científicos. Hay diez especialidades: documentoscopia, antropología, biología, química, fotografía y audiovisuales, balística y trazas instrumentales, informática forense, lofoscópia, dactiloscopia, y el sistema automático de reconocimiento de emprentas. Depende de la Comisaría General de Investigación Criminal (CGIC).
División de Investigación Criminal (DIQUE): se encarga de la investigación y persecución de los casos de delincuencia criminal con una finalidad económica. Robos, homicidios, crimen organizado, etc. son algunos de sus ámbitos de actuación. Depende de la Comisaría General de Investigación Criminal (*CGIC).
Regiones Policiales del Cuerpo de Mossos d'Esquadra
Las Regiones Policiales de los Mossos d'Esquadra son los organismos que se encargan de garantizar la seguridad ciudadana al territorio que tienen adjudicado. Todas ellas dependen orgánicamente de la Comisaría General Territorial (*CGTER). En total hay nueve regiones policiales, las cuales se distribuyen por toda la geografía catalana.
Región Policial del Pirineo Occidental (RPPO): su sede está en la ciudad de la Seu d'Urgell. Engloba las comarcas del Valle de Arán, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell y Cerdaña.
Región Policial de Girona (RPG): su sede está en la ciudad de Girona. Engloba las comarcas del Ripollès, la Garrotxa, la Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany y la Selva.
Región Policial Central (RPC): su sede está en la ciudad de Manresa. Engloba las comarcas del Berguedà, Solsonès, Osona, Bages y Anoia.
Región Policial de Ponente (RPP): su sede está en la ciudad de Lleida. Engloba las comarcas de la Noguera, Segarra, Urgell, Segrià, Garrigues y Pla d'Urgell.
Región Policial de Tierras del Ebro (RPTE): su sede está en la ciudad de Tortosa. Engloba las comarcas de la Terra Alta, Ribera de Ebro, Baix Ebre y Montsià.
Región Policial del Campo de Tarragona (RPCT): su sede está en la ciudad de Tarragona. Engloba las comarcas del Baix Camp, el Priorato, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà y el Baix Penedès.
Región Policial Metropolitana Sur (RPMS): su sede está en la ciudad de Sant Feliu de Llobregat. Engloba las comarcas del Baix Llobregat el Garraf, el Alt Penedès y una parte del Barcelonès (la ciudad de la Hospitalet).
Región Policial Metropolitana Norte (RPMN): su sede está en la ciudad de Granollers. Engloba las comarcas del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental y una parte del Barcelonès (las ciudades de Badalona y Santa Coloma de Gramenet).
Región Policial Metropolitana de Barcelona (*RPMB): Su sede y ámbito de actuación es la capital del país: Barcelona
Las jerarquías policiales
Los grados policiales
Podemos diferenciar la escalera policial de los mozos entre los que tienen funciones directivas (escaleras superior y ejecutiva) y los que tienen funciones prácticas operativas (intermedia y básica). Los rangos se componen de la siguiente manera:
Comisario
Intendente
Inspector
Subinspector
Sargento
Cabo
Mozo
La escala técnica
Además se cuenta con una serie de especialistas que no tienen por qué ser policías pero que proporcionan un apoyo en las tareas que desarrollan los agentes de policía.
Facultativo
Técnico
La jerarquía de los organismos policiales
El Decreto 243/2007 establece los siguientes rangos o niveles de organismos policiales:
La Dirección general de la Policía: ejerce el mando general del cuerpo.
La Subdireción Operativa de la Policía: ejerce el mando sobre las 3 comisarías generales más operativas.
Las 4 Comisarías Generales: cada una ejerce el mando de uno de los grandes departamentos policiales: el territorial, el de recursos, el de investigación
criminal y el de planificación del propio cuerpo.
Las 9 Regiones Policiales y las 10 Divisiones: cada región policial ejerce el mando sobre la estructura policial *territorialitzada; y cada División ejerce el mando sobre una estructura central específica. Las regiones y las divisiones acostumbran a tener bastantes centenares de personas, o miles.
Las 127 Áreas: cada una ejerce el mando directo de la estructura que desarrolla los objetivos concretos de la policía catalana. Las áreas acostumbran a tener varias decenas de personas o centenares.
Las diversas unidades dependientes: cada una ejecuta operativamente una tarea policial específica (patrullar en un territorio concreto, investigar un tipo de delito concreto, actuar en unas circunstancias concretas, etc.). Las unidades acostumbran a tener unas decenas de personas.
Los diversos grupos dependientes: cada unidad se organiza internamente en grupos de trabajo. Acostumbran a ser grupos reducidos de personas.
Especializaciones dentro del cuerpo
Todos los agentes de policía de los Mossos d'Esquadra salen del Instituto de Seguridad Pública de Cataluña con la formación necesaria para desarrollar la tarea policial básica.
Funciones policiales básicas:
Seguridad Ciudadana: Nivel 1: Patrullaje, seguridad ciudadana, vigilancias, custodias. Unidades de Seguridad Ciudadana (USC).
Especialidades de Seguridad Ciudadana
Atención a la ciudadanía: Nivel 1: Atención a las personas, tramitación de denuncias y tratamiento de las víctimas. Oficina de Atención Ciudadana (OAC)
Protección de personas y bienes: Nivel 2: Situaciones de riesgo mediano por masificaciones y catástrofes. Áreas Regionales de Recursos Operativos (ARRO).
Intervención en montaña: Nivel 3: Contextos de alta montaña. Unidad de Intervención en Montaña.
Subsuelo: Nivel 3: Contextos subterráneos. Unidad de Subsuelo.
Intervención subacuática: Nivel 3: Contextos subacuáticos. Unidad Subacuática.
Guía canino: Nivel 3: Situaciones que requieren el uso de perros adiestrados. Unidad Canina.
Orden público: Nivel 3: Situaciones de riesgo alto por masificaciones y catástrofes. Brigada Móvil (BRIMO).
Protección especial: Nivel 3: Escolta de personalidades. Área de Escoltas (AE).
Tráfico: Nivel 3: Vigilancia de las vías interurbanas y urbanas. Áreas Regionales de Tránsito (ARTE).
Desactivación de artefactos explosivos - NRBQ: Nivel 4: Neutraliza artefactos explosivos y de otro tipo. Área TEDAX-NRBQ.
Intervención especial: Nivel 4: Situaciones de riesgo muy alto de violencia armada. Grupo Especial de Intervención (GEI).
Especialidades de Investigación
Investigación básica: Nivel 2: Investiga ilícitos penales o administrativos encomendados. Unidades de Investigación (UI), Unidades de Policía Administrativa (PA).
Policía científica básica: Nivel 2: Desarrolla tareas de complejidad mediana en los campos de la criminalística y la identificación. Policía Científica (PC)
Investigación avanzada: Nivel 3: Investiga ilícitos penales o administrativos realizados de manera organizada. División de Investigación Criminal (DIC) o Áreas de Investigación Criminal (AIC).
Investigación interna: Nivel 3: Investiga los ilícitos penaes o contrarios a la ética profesional que hayan cometido agentes del cuerpo. Área de Investigación Interna (DAI).
Información: Nivel 3: Investiga aquella criminalidad que no tiene objetivos económicos . División de Información (DINF) o Unidades de Información Territoriales (UIT).
Policía científica avanzada: Nivel 3: Desarrolla tareas de alta complejidad en los campos de la criminalística y la identificación.
Seguimientos y vigilancias: Nivel 3: Seguimientos y observación sobre el terreno.
Medios técnicos: Nivel 3: Apoyo a la investigación con el uso de tecnología para la observación y recogida de información.
Análisis: Nivel 3: Analiza la información recopilada sobre la actividad criminal. Área Central De Análisis y Criminalidad (ACAC).
Especialidades de Apoyo Técnico
Sala de mando: Nivel 1: Gestiona los recursos policiales a través de los aplicativos informáticos. Salas de mando de las USC, salas regionales de mando, etc.
Apoyo técnico básico: Nivel 2: Proporciona apoyo básico a las unidades y a la dirección en la toma de decisiones.
Instrucción tecnicopolicial: Nivel 2: Profesorado que forma los aspirantes y actualiza los policías en las técnicas policiales que se los exigen.
Apoyo técnico avanzado: Nivel 3: Proporciona apoyo avanzado a las unidades y a la dirección en la toma de decisiones.
Uniformes
Uniforme de gala
El decreto 184/1995 describe el actual uniforme de gala de los Mossos d'Esquadra, el cual se inspira en el uniforme tradicional del siglo XIX:
Los aspectos que llaman más la atención del uniforme de gala para las ceremonias es el uso de la alpargata de Valls y el sombrero de copa alta con *escarapel·la de la señera catalana, ambas son características del uniforme tradicional histórico. Sobre el calzado, especifica que «consiste en unas alpargatas con cinta azul y calcetines blancos, o zapatos, en circunstancias climatológicas adversas, que tienen que ser de cuero de color negro y con cordones». Y del sombrero de copa dice: «el sombrero de copa alta, con *escarapel·la de Cataluña al lado izquierdo».
En cuanto al cuerpo del uniforme, el exterior consiste en una chaqueta que «es corta, con bocamanga roja y con aplicación encima de una pieza azul con tres botones, todo *enrivetat con cinta y cordón blanco, y abotonada *platejada con el escudo de la Generalitat de Cataluña con doce botones a cada lado; partiendo de los hombros, bolsillos en franja roja *enrivetada de blanco. Por la espalda, costuras *enrivetades con rojo que forman dos pliegues de este mismo color de cintura, con tres botones cada uno. Bocamanga al sesgo.». El chaleco «es sencillo, de color azul marino, con cinco botones plateados con el escudo de la Generalitat de Cataluña.» Escondida por el chaleco hay la faja «roja que sobresale ligeramente». Y justo por encima de la faja se encuentra el cinturón, el cual es «de cuero negro» y «puerta la funda de la arma enganchada por el cangrejo, en sentido vertical, cargador y *manyotera de cuerda blanca». Por debajo de todo este aspecto exterior hay que traer una camisa «de *popelín de color blanco, con el cuello planchado, manga larga y un bolsillo a la banda izquierda del pecho» con una corbata «de color negro, mate y de pala».
En cuanto a los pantalones, «son de línea recta, del mismo tejido y color azul marino oscuro que la chaqueta, con mataperros normal y un pliegue a cada banda. Traen tres bolsillos con dos vivos, una detrás y una a cada delante. Traen un *ribet rojo a lo largo de las costuras exteriores de los *camals. Se adaptarán en cuanto al tejido al *estacionalitat y las condiciones climatológicas». Los calcetines «son de color blanco», «a pesar de que en el caso excepcional de traer zapatos, serán de color negro».
Además hay que traer guantes «de color blanco». Y en invierno el uniforme se complementa con una capa, la cual es de «color azul marino oscuro, con reverso y cuello rojos, a la parte interior con *tapeta/cartera de color azul marino y tres botones a cada lado del cuello».
La leyenda popular y poética considera que los Mozos traían alpargatas y sombrero de copa porque en su ideario había la doble voluntad de servir del mismo modo los pobres y los ricos. Las alpargatas representarían los ciudadanos más humildes, y el sombrero de copa, las clases más favorecidas. La segunda versión, menos poética pero con más concordancia con la realidad, dice que el calzado tradicional y cotidiano de la Cataluña rural de los siglos anteriores era la alpargata de cáñamo trenzado, y el sombrero de copa era una pieza muy común de los cuerpos armados de los primeros años del siglo XIX.
Otro aspecto que destaca de la uniformidad es el cordón de 90cm de color blanco que cuelga a la derecha del cinturón. Son unas reproducciones de las manillas que usaban los Mozos para inmovilizar los malhechores y bribones de la época.
Uniforme de media gala
El decreto 184/1995 describe cómo es el uniforme de media gala de los Mossos d'Esquadra:
Este uniforme para ocasiones institucionales está compuesto por una chaqueta «tipo americana de color azul oscuro, con cuello y solapa, abrochada con cuatro botones», y destaca que «a los lados superiores hay unas bandas de color rojo sobrepuestas a la costura entre el delante y la espalda, con un pasador en medio para fijar unas *xarreteres duras». En estas *xarreteres se ponen los galones que corresponden a aquel mozo o moza. Los cuatro botones son «metálicos plateados con el escudo de la Generalitat de Cataluña». Cuenta también con cuatro bolsillos de *plastró, y concretamente «encima el bolsillo superior izquierda tendrá que ir colocado el escudo de la Policía de la Generalitat - Mossos d'Esquadra», debajo del cual, por cierto, se colocan las medallas que tiene el policía que lleva el uniforme. Los pantalones son «del mismo tejido y color azul marino oscuro que la chaqueta, con mataperros normal y un pliegue a cada banda» con un «*ribet rojo a lo largo de las costuras exteriores de los *camals».
La gorra de plato es la misma del uniforme habitual. La gorra tiene diferentes variantes para distinguir la escalera a que pertenece cada mozo:
«a) Escalera básica: visera de charol.»
«b) Escalera intermedia: visera de ropa con cinta, "*caramanya", *soutache y *barballera dorados.»
«c) Escalera ejecutiva: visera de ropa con cinta, "*caramanya", *soutache y *barballera dorados y escudo bordado de la Generalitat.»
«d) Escalera superior: visera de ropa con cinta, "*caramanya" *embrancada, *soutache y *barballera de cordón dorado y escudo bordado de la Generalitat. La gorra de plato de verano es como la que se ha descrito pero con la variante que el tejido exterior de color azul marino oscuro es verja.»
Los zapatos «tendrán que ser de cuero, de color negro y con cordones». En cuanto a la camisa y a la corbata son las mismas del uniforme de gala. Los guantes son también blancos pero específicamente de ropa. El cinturón, en cambio, difiere un poco: «es de nilón de color negro, va sujetado a las zancadillas del *pantaló, y de él cuelgan la funda de la arma mediante el cangrejo, en sentido vertical, el cargador y las manillas con la suya funda».
Finalmente hay que destacar que por todo el uniforme hay la insignia de la Generalitat: «a todos los botones, niquelados, habrá en alto relevo la señal de la Generalitat. A la parte del ante la gorra de plato y en la doble vertical, la señal de la Generalitat en color, encima de un fieltro vulcanizado de 42 mm de altura y 35 mm de anchura.»
