Academia Acceso CNP |
sector115.es |
Era de nit i plovia, jo tenia una mal dia, per que negar-ho, a més a més anava molt tard i m'esperava estar tota la nit treballant, vaja dia!!! De cop ... pam! la policia, "ostres tu, ara només em faltaven aquets dels mossos!!!" Els mossos em van parar i un noi jove, em va donar les bones nits i dient-me que em denunciaria per que havia superat el limit de velocitat (estava a 80 i jo havia passat a 110). A mi tot plegat em va fer moltissima rabia, en cap moment vaig escoltar al mosso, crec fins i tot que el vaig insultar, dient-li que per que molestaven a ciutadans "normals" i no anaves a buscar a lladres, camells, assasins, etc... jo que se quantes coses els vaig arribar a dir...
En canvi, el mosso no va perdre els nervis en cap moment ni em va faltar el respecte a mi, cosa que ara reecordant-lo hagués trobat normal despres de suportar totes les barbaritats que li vaig arribar a dir. Quan em vaig quedar desfogat i vaig agafar la denuncia (que no vaig voler signar) vaig seguir el meu trajecte,
maleint els mossos i a les pobres de les seves mares... No sé si va ser l'aigua, que em vaig despistar o la velocitat, però de cop i volta tot va quedar fosc i jo em vaig sentir atrapat... quan vaig tornar a recuperar el coneixement
només recordo una veu que em tranquilitzava, que em deia que estigués tranquil que treurien d'allà, havia tingut un accident, i aquella veu que ara em tranquilitzava era de la mateixa persona que minuts abans m'havia denunciat. Era el mateix mosso que ara estava perdent el cul per salvarme... El cotxe feia moltissima pudor a gasolina, els bombers no arribaven i els de l'ambulancia deien que no em podien treure d'allà sota... Allà atrapat m'hagués sentit sol, perdut...
pero no vaig estar sol per que allà estirat dins el cotxe al meu costat hi havia aquell tros de profesional i de persona amb uniforme que no em va deixar de parlar ni un sol moment ni es va allunyar de mi ni un sol instant, el més dur es sentir als metges de l'ambulancia dient que
aquell cotxe podia explotar i veure que el mosso tant li feia, ell seguia allà amb mi... Ara, ja fa uns mesos de tot això, al final van arribar els bombers i em van treure d'allà on estava atrapat. Els hi agraeixo a tots,
pero molt especialment als mossos i en especial a aquell agent el qual jo havia maleït minuts abans i que després no es va separar de mi ni un sol moment. Ara escolto les noticies,
veig a aquell animal amb ulleres per TV3 al matí i s'em dona vergonya escoltar tot el que diu, veig aquets pobres policies manifestant-se pels carrers com si fossin assassins. M'agradaria que tots aquets que critiquen tant als mossos es trovessin amb el que em vaig trobar jo, veurien que no son tan dolents!! Gracies Mossos. Aquest es tan sols un testimoni meu, però segur que hi ha moltes persones, families etc... que per una degracia o per una altra li deuen la vida o un agraiment als mossos... per que no fan sortir a aquesta gent a la TV? Ja ho sé... per que això no ven, oi Sr. Cuní?? Gracies Mossos!!
Castellano:
Era de noche y llovía, yo tenía una mal día, para que negarlo, además iba muy tarde y me esperaba estar toda la noche trabajando, vaya día! De repente ... zas! la policía, "ostras tú, ahora sólo me faltaban estos los mossos!" Los mossos me pararon y un chico joven, me dio las buenas noches y diciéndome que me denunciaría por que había superado el límite de velocidad (estaba a 80 y yo había pasado a 110). A mí todo esto me hizo muchísima rabia, en ningún momento escuché al mozo, creo incluso que el insulté, diciéndole que para que molestaban a ciudadanos "normales" y no ibas a buscar a ladrones, camellos, asesinos , etc ... yo que se cuantas cosas les llegué a decir ...
En cambio, el mozo no perdió los nervios en ningún momento ni me faltó el respeto a mí, cosa que ahora reecordant-lo hubiera encontrado normal después de soportar todas las barbaridades que le llegué a decir. Cuando me quedé desahogado y cogí la denuncia (que no quise firmar) seguí mi trayecto,
maldiciendo los mozos ya las pobres de sus madres ... No sé si fue el agua, que me despisté o la velocidad, pero de repente todo quedó oscuro y yo me sentí atrapado ... cuando volví a recuperar el conocimiento
sólo recuerdo una voz que me tranquiliza, que me decía que estuviera tranquilo que sacarían de allí, había tenido un accidente, y aquella voz que ahora me tranquiliza era de la misma persona que minutos antes me había denunciado. Era el mismo mozo que ahora estaba perdiendo el culo por salvarme ... El coche hacía muchisima olor a gasolina, los bomberos no llegaban y los de la ambulancia decían que no me podían sacar de allí bajo ... Allí atrapado me hubiera sentido solo, perdido ...
pero no estuve solo por que allí tumbado en el coche a mi lado había aquel pedazo de profesional y de persona con uniforme que no me dejó de hablar ni un solo momento ni se alejó de mí ni un solo instante, lo más duro se sentir a los médicos de la ambulancia diciendo que
aquel coche podía explotar y ver que el mozo le daba, él seguía allí conmigo ... Ahora, ya hace unos meses de todo esto, al final llegaron los bomberos y me sacaron de allí donde estaba atrapado. Les agradezco a todos,
pero muy especialmente a los mozos y en especial a aquel agente el que yo había maldecido minutos antes y que luego no se separó de mí ni un solo momento. Ahora escucho las noticias,
veo a ese animal con gafas por TV3 por la mañana y se me da vergüenza escuchar todo lo que dice, veo estos pobres policías manifestándose por las calles como si fueran asesinos. Me gustaría que todos estos que critican tanto a los mozos se encuentran con lo que me encontré yo, verían que no son tan malos! Gracias Mossos. Este es tan sólo un testimonio mío, pero seguro que hay muchas personas, familias etc ... que por una degracia o por otra le deben la vida o un agradecimiento a los mozos ... por que no